Iniciada recentment la campanya de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques corresponent a l’exercici de 2013, considerem que es un bon moment per recordar a tots aquells contribuents que en algun moment durant 2013 han estat desplaçats o expatriats, les seves obligacions tributàries.
De la mateixa manera, entenem que es del tot necessari que aquests contribuents revisin si els hi és d’aplicació l’ exempció per treballs realitzats a l’estranger a la vegada que hauran de revisar si el seu desplaçament a l’estranger ha pogut alterar la seva condició de residents fiscals a Espanya amb les conseqüències que en l’ordre tributari, implicaria aquest fet ja que quedaríem obligats a tributar a Espanya com a no residents i únicament pels rendiments obtinguts a Espanya.
Amb aquests objectiu, distingirem a continuació quatre tipus de contribuents en funció del seu status, a saber:
a) Expatriat de llarga durada que ha estat durant tot l’any 2013 fora d’Espanya.
b) Recent expatriat essent l’exercici de 2013, l’any d’inici de l’expatriació,
c) Expatriat que a posat fi al seu desplaçament aquest 2013 y;
d) Desplaçat o expatriat temporalment a l’estranger durant 2013.
En relació a cadascun d’ells, procedirem entre d’altres, a l’anàlisi de les següents qüestions:
• Obligacions fiscals a Espanya.
• Possibilitats d’optimització fiscal i manera més eficaç d’aplicació de l’article 7p.
• Obligacions formals 2013 i següents exercicis.
a).- Expatriat de llarga durada:
Ens referim a aquells contribuents que algun dia varen ser residents fiscals a Espanya i que com a conseqüència del seu desplaçament a l’estranger, han perdut el seu status de residents fiscals a Espanya, si be segueixen mantenint vincles amb el país, especialment amb béns immobles de la seva titularitat situats a territori Espanyol.
Seran precisament aquests vincles en els que caldrà analitzar als efectes de verificar el correcte compliment de les seves obligacions tributaries a Espanya en el seu status de no resident.
Sens perjudici del que es dirà a continuació, ens remetem a l’article publicat en data 11 de gener de 2013 en aquest mateix blog dins de la categoria «fiscalidad del expatriado» i sota el títol de «BREVE GUIA FISCAL para expatriados que pierden la residencia fiscal en España y siguen siendo titulares de inmuebles en España. No olvidemos nuestras obligaciones fiscales en nuestro nuevo status de no residente»,
En especial, s’hauran de revisar les obligacions fiscals que com a no residents puguem tenir com a conseqüència de la titularitat d’Immobles a Espanya. Addicionalment haurem de diferenciar entre, si aquest immoble el tenim o no llogat, sense oblidar que en ambdós supòsits haurem, a menys que el Conveni de Doble Imposició digui una altre cosa, presentar el model 210 i tributar a Espanya en els terminis establerts per la norma i que, en general coincideixen amb els terminis per a la presentació de la Declaració de l’Impost sobre la Renta de les Persones Físiques a menys que la norma estableixi períodes trimestrals de presentació i ingrés.
En definitiva, ens trobem davant d’un no resident que en tot cas, haurà de tributar com a tal d’acord amb la Llei de l’IRPF i el Conveni de Doble Imposició que li fos d’aplicació, en el seu cas.
En aquests supòsits i en tant no residents fiscals a Espanya, òbviament no existirà possibilitat d’aplicació de 7p a la vegada que els rendiments del treball, a menys que es realitzin a Espanya, no tributaran en cap cas en aquest darrer país.
Una vegada més, ens remetem al nostre post de data 11 de gener de 2013 i ens posem a disposició del lector en cas de qualsevol dubte que pogués sorgir de la lectura d’aquest post o dels altres referits.
b).- Recent expatriat, desplaçament iniciat durant el passat 2013.
En aquest apartat, ens referirem als contribuents que durant el 2013 han procedit a expatriarse a un altre país, i probablement com a conseqüència d’aquest fet, veuran alterada la condició de residents fiscals a Espanya, amb les repercussions que això pugui originar en l’àmbit tributari.
En aquests supòsits, resulta essencial en primer lloc, verificar si el canvi de residència ha alterat la consideració de resident fiscal del contribuent. Per això, el primer que haurem d’analitzar es si, d’acord amb les característiques de l’expatriació, podem ser considerats residents fiscals en el país de destí durant l’exercici de 2013.
En relació a aquesta darrera qüestió, serà la norma interna del país de desplaçament la que, tenint en compte les circumstàncies personals i contractuals del desplaçat, atorgarà o no la residencia fiscal a l’expatriat.
En general, podem senyalar que si el desplaçament es produeix abans del 30 de juny de 2013, normalment l’estat d’acollida ens atorgarà la residencia fiscal. Essent d’aquesta manera i existint Conveni de Doble Imposició entre Espanya i aquest país, normalment aquest últim a sol·licitud de l’expatriat, emetrà Certificat de Residencia Fiscal per a 2013, y per tant l’Administració Tributaria Espanyola, renunciarà a la Residencia Fiscal del Contribuent, atorgant-li automàticament el seu status de no-resident.
En aquest cas y donada la seva condició de no resident fiscal a Espanya, ens remetem a la situació exposada en l’apartat a) anterior així com al nostre post de data 11 de gener de 2013.
En aquesta situació en la que el treballador perdrà la residencia fiscal espanyola com a conseqüència de la expatriació, hauria de comunicar dita circumstància a la Administració Tributaria mitjançant l’oportú model 030 i evitar d’aquesta manera requeriments posteriors i situacions de doble imposició incòmodes i perjudicials pel contribuent.
Per contra, en el supòsit de que les circumstàncies personals, contractuals i de desplaçament permetin seguir considerant al contribuent com a resident fiscal espanyol el 2013, haurem de revisar la possible aplicació de l’exempció per treballs realitzats a l’Estranger regulada a la Llei de Impost sobre la Renta de les Persones Físiques, més comunament coneguda com a 7p.
Abans de procedir amb l’anàlisi de dita possibilitat d’aplicació del 7p que apuntàvem, hem de tenir present que tot treballador que sigui expatriat dins l’organització d’una gran empresa, probablement en el seu contracte de treball revisat conseqüència de la expatriació, haurà pactat el seu règim fiscal que en moltes ocasions es basarà en el mètode de la equalització fiscal. En aquests supòsits, aconsellem una revisió del mateix per tal de determinar el beneficiari efectiu de la exempció per treballs realitzats a l’estranger o 7p,així com verificar que el treballador ha delegat la seva gestió tributaria a l’empresa.
Fent una remissió al Cicle dedicat al 7P publicat en el present Blog, procedim a continuació a indicar els requisits que l’expatriat o desplaçat hauran de complir per poder aplicar la exempció:
• Manteniment de la residència fiscal espanyola.
• Desplaçament a un altre país per desenvolupar els treballs.
• El treball ha de realitzar-se per a una empresa no resident.
• En el país de desplaçament ha d’existir un impost anàleg o semblant a l’IRPF.
Si bé podria semblar que el 7P està reservat únicament per a contribuents que es desplacin temporalment a d’altres països per realitzar projectes puntuals, en el marc contractual subscrit amb una empresa espanyola, la pràctica ens permet afirmar que dita exempció, resulta aplicable també a d’altres supòsits, en els què havent-se extingit la relació contractual amb Espanya, procedim a deslpaçar-nos a un altre país, iniciant com a conseqüència del desplaçament una nova relació contractual que acabarà derivant en la pèrdua de la residencia fiscal probablement l’exercici 2014, però no el 2013, motiu que ens permetrà poder aplicar l’exempció del 7p en aquest exercici.
Com dèiem, en el supòsit que no es produeixi la pèrdua de la residència fiscal espanyola durant el 2013, podrem aplicar l’exempció del 7p, a la vegada que, òbviament haurem de declarar també els rendiments obtinguts en el país de desplaçament en tant residents fiscals a Espanya (obligació personal de contribuir i per tant obligats a tributar per la renda mundial) i, en el seu cas, revisar el Conveni de Doble Imposició i aplicar mecanismes per evitar la doble imposició.
D’acord amb l’anterior, i a mode de resum, si ens trobem amb una situació d’inici d’expatriació durant 2013, haurem de verificar el següent:
• Si hem delegat a l’empresa la gestió de les nostres obligacions tributàries en el marc del nou contracte de treball que reflexa l’expatriació.
• Si tot i l’expatriació, podem mantenir aquest 2013 la residència fiscal a Espanya.
• Verificar el compliment dels requisits per a l’aplicació del 7p .
• Revisar la tributació a l’estat de desplaçament als efectes de revisar l’optimització fiscal en aquest país així com les nostres obligacions tributàries en el mateix.
Hem de tenir present que en moltes ocasions l’aplicació a la nòmina del 7p, resultarà obligada per poder minimitzar la factura tributària fruït de la següent situació que pot produir-se en moltes ocasions. Això serà així quan, fruït de la relació contractual, en el país de desplaçament, l’empresa pagadora ens retingui conforme a la norma interna d’aquest país. Això podria succeir en aplicació de l’article 15 del Conveni de Doble Imposició en aplicació del qual, el treball tributarà en el país de destí i en el país de residencia, essent aquesta (aplicació exempció) la única via per contrarestar aquest supòsit de doble imposició internacional.
En l’estat de Residencia (Espanya) haurem de declarar igualment aquests rendiments, permeten tant el CDI com la norma interna espanyola (article 80 de la Llei de l’IRPF) la seva deducció.
Per tant, l’aplicació del 7p, ens permetrà minorar la factura tributaria a fi d’any i possiblement de forma mensual, en el supòsit que aquest s’apliqués en nòmina.
c).- Expatriat que ha posat fi al seu desplaçament durant 2013.
Molt semblant al supòsit anterior, però en sentit invers, en aquest cas haurem, depenent de les circumstàncies personals i contractuals així com el moment de tornada, determinar la nostre residència fiscal per a l’exercici de 2013.
Al respecte, interessa tenir present que en tant existeixi la possibilitat de considerar al recent arribat, resident fiscal a Espanya un altre vegada, haurem de ser curosos per comunicar la nostre arribada a la Administració espanyola mitjançant el corresponent model 030. Arribada que, per evitar problemes hauria de realitzar-se abans del 30 de juny als efectes de poder justificar els 183 dies que, amb caràcter general, marca la norma de l’IRPF per considerar la residencia fiscal.
La importància de la comunicació radica en la necessitat d’obtenir per part de la Administració Tributaria Española, el corresponent Certificat Fiscal de Residencia a Espanya, a la vegada que aquest ens obrirà les portes a la possible aplicació del 7p.
Com succeïa en l’anterior supòsit, tot sembla indicar que en aquesta situació, el 7p no hauria d’aplicar-se per no tenir cabuda el supòsit en l’esperit de la norma. De totes maneres, una vegada més i en tant es compleixin els requisits objectius exigits, podrem aplicar l’exempció del 7p.
Igualment i com passava a l’anterior supòsit, haurem de tenir present possibles condicions especials que haguem pogut pactar amb la nostre empresa en relació a la nostre expatriació i en especial a la possibilitat que tenim de poder aplicar el benefici fiscal del 7p en favor nostre i no de l’empresa.
Als efectes de verificar i calcular l’aplicació de l’exempció, ens remetem igualment als nostres posts dedicats al 7p i en especial al del 27 de novembre de 2013 al qual ens referirem en el proper apartat.
d).- Desplaçat temporalment a l’estranger durante 2013
En aquesta situació, el primer que haurem de confirmar és si, fruït del desplaçament, hem perdut o no la consideració de residents fiscals a Espanya.
En aquest cas, ens remetem al post publicat en data 27 de novembre de 2013 en l’ apartat de «fiscalidad del expatriado» sota la rúbrica de: APUNTES / CICLO 7p: Exención por trabajos realizados en el extranjero: el número 7 más controvertido. CAPITULO 1 (versión extendida): Introducción general al 7 y a la p,
Per tant, en aquesta situació, el treballador desplaçat haurà de revisar el compliment de tots els requisits exigits per la normativa i haurà de realitzar el còmput de dies així com la quantificació de l’exempció, i plantejar-se en tal supòsit presentar la declaració incloent el 7p o bé presentar la declaració sense inclusió de l’exempció per procedir a continuació a sol·licitar una devolució d’ingressos indeguts i evitar d’aquesta manera un retard en les quantitats pendents de devolució, si les hagués, prèvies a l’aplicació de l’exempció per treballs realitzats a l’estranger o 7P.
Jordi Vilardell
Soci – Advocat
UHYFay & Co.
